Em dic Amaia, tinc 27 anys i visc a Barcelona des de fa tot just 9 mesos.
Vaig començar treballant com il·lustradora i directora d’art en una agència a Madrid, però vaig acabar descobrint que bevia més cafè que aigua, i que el meu estrès també anava en augment. Vaig pensar que la vida és molt curta per passar-la en un despatx amb complex de hà mster aixà que em vaig acomiadar, vaig fer les maletes i vaig venir a Barcelona a buscar el meu camà com il·lustradora.
En general, m’agraden moltes coses: m’agrada la tipografia, la serigrafia, la cerà mica, l’escultura, les joguines japoneses, la il·lustració, les revistes de disseny, brodar, cosir. M’agrada Barcelona. No m’agrada la ‘sangrÃa‘ , la carxofa, molta gent en poc espai i anar a una platja plena de gent.
I en què m’inspiro? Intento no fixar-me molt en il·lustradors ni dissenyadors que m’envolten, perquè quan se’m fica alguna cosa al cap em costa molt tornar a treure-la. Prefereixo fixar-me en coses que succeeixen al meu voltant: converses al Mercadona, al metro o al passeig del Born, cafès a la plaça de la Virreina, nens que juguen al costat de l’arc de triomf o guiris que es couen a la Barceloneta.
M’atrau tot el que sigui espontani, rà pid i divertit. M’agraden les coses que sorgeixen automà ticament sense donar-li moltes voltes.
He treballat per a Coca Cola, Metro de Madrid, Movistar, Vueling, Loteries de l’Estat i diferents revistes com Ling, El Periódico de la Publicidad, Madriz, o Periódico Diagonal.